En Peyu, Berto Romero o Agnès Busquets expliquen com han sobreviscut al confinament amb criatures gràcies a l’humor
ELISABET PEDROSA
Directora i presentadora de “L’ofici d’educar” d'”El suplement”@ElisabetPedrosa14/01/2021 – 14.14
El sentit de l’humor ens protegeix del dolor, ens salva, ens entreté, ens ajuda a relativitzar, ens connecta i ens fa còmplices dels altres, i posa veu a les crítiques i als tabús; no podríem viure sense sentit de l’humor, que apareix amb força en els pitjors moments de la vida i la criança.
1. Perquè és saludable
Riure ens permet desconnectar del que no és bo i connectar amb l’altre, segons la psicòloga i sexòloga Marina Castro, perquè quan riem generem complicitat amb l’altre, és emoció i energia vital, i recarreguem piles, el cos s’allibera rient.
Ens destensem de la rigidesa emocional i física que s’acumula a l’organisme, ens deixem anar i ressituem la importància de les coses. Els problemes del dia a dia es fan més petits, com també defensa l’humorista Berto Romero.
“El sentit de l’humor i la comèdia tenen més sentit que mai quan les coses van malament, perquè posen distància i treuen pes quan la realitat pesa molt.”
2. Perquè ens ajuda a relativitzar
La psicòloga Marina Castro recorda que ens eduquen per ser responsables i per les obligacions, però si ens diguessin que ens queden 48 hores de vida segurament només voldríem fer coses per plaer i per divertir-nos.
“Menystenim la diversió amb aquella antiga idea que el plaer és pecat. Hem d’aprendre a posar límits a les obligacions i fer una llista del que volem fer per disfrutar, que ens recarrega energèticament.”
3. Perquè hi ha vida més enllà de la Covid
En Peyu reivindica que al programa “El búnquer” no hi entri l’actualitat ni el coronavirus. En lloc d’això parlen de “temes universals” tan interessants com tirar-se un pet o com se li ha d’explicar a un company de feina que fa pudor de suat.
L’actriu de “Polònia” Agnès Busquets assegura que també estan tips de parlar de la pandèmia, i possiblement per aquesta raó ha crescut el consum de productes d’humor. A ella l’humor la desbloqueja, tot i que també reconeix que li agrada fer una bona plorada amb un drama.
4. Perquè ens apropa a la veritat
En Peyu es queixa que falta més veritat als mitjans però reconeix:
“Amb l’humor pots dir grans veritats, tal com raja, tot i que sempre tens l’arma de dir que és de broma.”
Agnès Busquets creu que la gent està molt cansada del que és políticament correcte, i així ho ha observat al públic de l’obra en què ha participat, “La gran ofensa”, on es reflexiona sobre els límits de l’humor, a partir d’un acudit sobre el terrorisme, que toca molts tabús.
“No hi ha d’haver límits al sentit de l’humor, has de poder posar distància i riure’t de tot, perquè si no estem venuts.”
Per la psicòloga Marina Castro no s’ha de tenir por amb el sentit de l’humor: “Si faig una broma i no agrada, em puc disculpar.”
5. Per experimentar el poder del riure
En Peyu fa humor perquè s’hi guanya la vida i el fa feliç, i explica que és brutal quan al teatre notes la màgia i remates el gag, i t’adones del poder de fer riure a la gent; i afegeix:
“Durant la pandèmia ens hem adonat de la importància de riure en comunitat, que sempre és més divertit que riure sol.”
Per l’actriu Agnès Busquets, per fer riure als altres s’ha de tenir un control del temps, escoltar els companys i saber com està el públic, i calibrar el moment adequat per riure de cada cosa.
L’Oriol Dalmau explica que per ell l’humor és una estratègia de supervivència per fer feliços els altres, i que per fer riure has de caure bé, i tocar temes propers, i que cal també molta creativitat i intel·ligència; i lamenta que la cultura no ha estat entre les prioritats d’aquest país.
6. Bàsic per sobreviure a la criança
El Peyu entén l’humor com una manera de viure i de reaccionar als problemes, així el van criar i així educa la seva filla de dos anys, que explica que durant les nevades només va acceptar entrar a casa amb un tros de xocolata, i d’aquí que no descarta escriure el llibre “Educar amb xocolata”. L’Agnès Busquets s’ofereix a fer-li el pròleg perquè diu que el seu fill va aprendre a fer pipí a l’orinal amb dos dies també gràcies a la xocolata.
Recorda els dies de confinament, en què feien el “Polònia” en família i des de casa, i s’ho van passar pipa. I l’Oriol Dalmau assegura que l’humor el va salvar del confinament en un pis sense balcó i amb una nena de cinc anys a dins, que 18 hores al dia li deixava anar el mantra: “Papi, i ara què farem?“.