Socialment s’entén el desig com a tinc ganes/necessitat de sexe (que el cos ho demanda internament) aquest és el que direm que es espontani o actiu. Seria el tinc gana en el menjar, mediat per factors més biologistes del sistema de reproducció i fàcilment alterat per sistemes de supervivència.
En el cas de les dones està present en l’adolescència, enamorament (sobretot quan aquest es passional enlloc d’amistós), pic ovulació, a mesura que ens fem més grans abans de la regla i en l’embaràs (aproximadamnet la meitat de les dones).
Fora d’aquees situacions les dones em diuen coses com..
- m’agrada el sexe però no ho necessito
- em fa mandra
- no hi penso
- se m’oblida ja que el meu cos no ho demana
Aquí és on és important conèixer el desig reactiu. NO tinc ganes NO ho necessito… però…. tinc bons motivadors personals, de parella i de relació per voler tenir sexe i no sols això sinó que hi han situacions suficientment sensuals /morboses com per juguetejar amb la llibertat de a veure què, ja que hem de tenir en compte que no sempre es despertarà.
I tant quan es desperti (2 de 7), com quan no (2 de 7), com quan a un si i a l’altre no se li desperti (3 de 7) les 3 situacions haurien de ser viscudes com a positives per tots els membres de la relació.
Seria com en el menjar a vegades tens GANA i a vegades no tens gana però si no hi ha cap pressió i el que hi ha sobre la taula agrada i està associat a bones experiències entra la GULA.
Seria no fer sexe per NECESSITAT sinó per LUXURIA
Tenir en compte que tant la gula com la luxuria son pecats capitals… però s’han d’estimular, parlar, negociar i acordar totes les opcions .
Us deixo un petit esquema
Podeu trobar més entrades al blog respecte aquest tema… https://www.marinacastro.com/?s=desig
En el curs Quiero tener buen sexo és un dels aspectes que es treballa.