“A Girona no som gens avorrits a l’hora de tenir sexe”
La psicòloga Marina Castro assegura que als gironins els falta temps per tenir relacions sexuals de qualitat
Girona és una de les demarcacions amb menys activitat sexual de tot l’Estat, segons un estudi sobre hàbits sexuals elaborat per Diversual.com. Les dades situen la mitjana en cinc relacions sexuals al mes, per sota de la mitjana espanyola, que ronda les sis. Tot i això, la psicòloga i terapeuta sexual Marina Castro, assegura que els Giroins no son avorrits en les relacions sexuals, i troba erroni referir-se només al coit sempre que parlem de sexe. De fet, la psicòliga assegura que Girona és una de les demarcacions on més joguines sexuals es compren i més pornografia consumeixen.
L’estudi també apunta altres dades sobre comportament sexual, fantasies i consum de pornografia. En el cas de Girona, un 52% dels enquestats afirma haver tingut interès en practicar un trio, mentre que tres de cada deu reconeixen haver estat infidels almenys una vegada. Tot i això, una de les dades que més ha cridat l’atenció és el consum de pornografia: Girona es troba entre les zones amb més consum de l’Estat, amb una mitjana de nou dies al mes.
Marina Castro considera que aquestes xifres no es poden interpretar només des de la freqüència sexual i assegura que el consum de pornografia està molt relacionat amb la masturbació i la construcció del desig. “A la gent li agrada masturbar-se. I per poder-se masturbar, has d’estar excitat mentalment”, explica.
Aquestes diferències entre homes i dones en el consum de pornografia tenen relació amb la manera com s’estimula el desig sexual. “Moltes dones consumeixen menys porno perquè el porno no representa el que veuen o el que els agrada”, apunta. Castro assegura que, en molts casos, les dones recorren més a fantasies, lectures eròtiques o altres estímuls perquè el porno convencional “és tremendament avorrit, anti-eròtic i anti-excitant” per a moltes d’elles.
En canvi, considera que els homes tendeixen a consumir més pornografia perquè “són més visuals” i perquè sovint tenen menys costum de treballar la fantasia sexual. “Només fa falta anar a qualsevol biblioteca i veure els índexs de préstec entre homes i dones”, comenta. Segons explica, aquest consum també reforça una idea molt concreta de la sexualitat centrada en el coit.
Una manca de referents sexuals realistes
Castro alerta especialment dels efectes que pot tenir el porno mainstream quan es converteix en el principal referent sexual. “Si jo veig porno mainstream, molt masclista, fal·locentrista i sempre heterosexual, entendré que això és normal perquè no tinc una alternativa”, afirma.
La terapeuta compara aquest consum amb veure una pel·lícula de ficció: “No és un problema veure Spiderman sempre que després entenguis que la gent no va saltant pels edificis”. El problema, diu, és que en sexualitat “molta gent no té un referent realista a l’altra banda” i acaba normalitzant actituds o pràctiques que poden distorsionar la percepció de les relacions sexuals.
Aquesta situació és especialment preocupant entre adolescents i infants, que sovint entren en contacte amb continguts pornogràfics molt abans del que es pensa. La sexòloga explica el cas d’una escola de Banyoles que va detectar que alumnes de segon de primària ja havien vist pornografia després que una nena busqués la paraula “conilleta” a internet i acabés entrant en continguts per adults.
Per això, defensa la necessitat de reforçar els controls parentals, però sobretot de treballar l’educació sexual des de petits. “L’educació sexual hauria de ser feta abans dels 12 anys”, assegura. I insisteix que no es tracta només de parlar de relacions sexuals, sinó també del cos, del consentiment, de les emocions i de la manera de relacionar-se.
La sexualitat més enllà del
La terapeuta també qüestiona la manera com es mesuren aquestes estadístiques. Segons explica, moltes persones només consideren sexe les relacions amb penetració i deixen fora altres pràctiques relacionades amb la sensualitat o l’erotisme.
“Hi ha parelles que es masturben mútuament o tenen moments íntims i no ho comptabilitzen com a sexe”, explica. Castro defensa que la sexualitat va molt més enllà del coit i lamenta que moltes parelles dediquin “més temps a netejar la cuina que a cuidar la relació”.
Descubre la nueva app de Cadena SERTe ofrecemos una mejor experiencia de audio y videoDescargar
També relaciona la baixada de freqüència sexual amb el ritme de vida i la criança. “Els fills dificulten molt la vida sexual en parella”, afirma, tant per cansament com per manca d’intimitat i temps compartit. Tot i això, remarca que una menor freqüència sexual no implica necessàriament una pitjor qualitat de la relació.
Segons la terapeuta, el desig sexual “no és una cosa que hi és o no hi és”, sinó que s’ha de cuidar i alimentar. En aquest sentit, defensa que les parelles necessiten espais de connexió, sensualitat i novetat per evitar que el sexe es converteixi en una rutina.