rutina

Rutina monotonia o estabilitat?¿¿?


 rutina sexual monotonia

Quan es sent parlar de la rutina sexual monotonia sovint porta una càrrega negativa.

Es senten comentaris que assimilen rutina a avorriment, falta de imaginació, a monotonia, falta de passió, moment de canviar de parella… Saber perquè és dona la rutina i la seva importància ens ajudarà a integrar aquest aspecte de la sexualitat amb normalitat i buscar solucions quan sigui necessari.

 

Tota persona necessita unes rutines que li permetin actuar de manera relaxada. Alliberament de no haver d’estar pensant ara què s’ha de fer, on, quan, com… no sols en el sexe sinó en tots els àmbits de la vida.

Per tant el que la rutina és avorriments  és sols cert en una part, en l’àmbit de la sexualitat és necessària i normal un cert grau de rutina.

rutina sexual monotonia

rutina sexual monotonia

Podem tenir rutina quan dos persones es coneixen, saben el que agrada un de l’altre i aquest no és un problema. El que converteix la rutina en un problema es el manteniment continuat i repetitiu d’aquesta realitat.

 

Si cada un sap el que a l’altre li agrada perquè innovar?¿?¿?¿?

La monotonia s’instal·la de manera molt similar al que passaria amb el menjar. Si jo sé que a la meva parella li agrada molt la paella faré paella. El problema és quan portem molt de temps menjant només paella, per bona que sigui la seva repetició és el que resulta pesat.

 

Però haver de pensar i crear una recepta nova per cada dia és estressant. No fa falta que sapiguem i fem tots els trucs sexuals de tots el llibres ni totes les postures del kamasutra  (si no ets gimnasta és impossible).  Seria qüestió de trobar un equilibri entre els dies que anem a lo segur i els dies que es fan experimentsi s’innova.

 

Tota situació en algun moment de al parella va ser una innovació que desprès va quedar fixada dins el patró.

 

Però amb el temps dins de la parella deixem de innovar ja que hem provat 3 o 4 coses i fem el que ens va convèncer més als dos i passat un temps ja no ens atrevim a proposar noves coses….

Si li dic de fer qualsevol activitat es pensarà que no disfruto, que d’on he tret aquesta idea, que no estic content/a de la nostra sexualitat…. Tots aquests pensaments bloquegen el crear, alliberar-se i cohibeixen les converses sexuals.

 

AUTORESPONSABILITAT

La responsabilitat del plaer hauria de ser compartida. Si un sempre és el que proposa, busca,innova, pregunta a la parella coses que li agraden acaba produint-se un desencant.

La sensació de que té una feina que és la d’estirar de l’altre enlloc de una diversió de compartir amb l’altre i que els dos estiren la sexualitat. Compartir la sexualitat implica parlar d’ella, coneixre’s un mateix per poder explicar a l’altre el que a un li agrada, compartir els neguits, pors, inseguretats …

Sobretot fer-se cada un responsable de intentar millorarla seva pròpia sexualitat  per tal de que no recaigui en els espatlles de l’altre .

 

No s’ha de innovar cada dia, ni cada vegada el sexe  ha de ser espectacular simplement ha de ser de tant en tant variat o especial. Així els dos membres poden notar que un està amb l’altre i sent emocions al estar junts no sols costum.

 

Parlar de què agrada quan, com i què agradaria variar o canviar és un bon inici permillorar la nostra vida sexual en parella. Anim’s!!!!!

 

Marina Castro

Sexologa i terapeuta de parella

Consulta a Girona