Que algú pugui fer un abus sexual del meu fill/a… Prefereixo no saber ni pensar ni actuar…


abus sexual

Desgraciadament hi ha una realitat que posa els pels de punta a tothom però quan ets pare o mare el terror s’apodera de nosaltres… abus sexual

 

Que algú li pogués fer mal… que poguessin abusar … bufff No ho vull ni imaginar!!!

 

És una frase molt freqüent, però què implica?

 

Els abusos sexuals existeixen i no per fer veure que no passa protegim els nostres fills/es, sovint la gent pensa que evitant que els seus fills parlin amb desconeguts ja és suficient.

Es calcula que el 90% dels abusos sexuals son realitzats per algú de confiança de la família, algú amb qui hem deixat els nostres fills tranquil·lament. La prevalença és poc coneguda tot i que s’estima sobre el 5% de la població (en més o menys grau)

 

Què podem fer? Ens tornem paranoics?

 

No es tracta de tenir fills amb pors i inseguretats degut a la hiperprotecció dels pares sinó ajudar-los a ser autònoms i protegir-los.

 

Per als nostres fills….

 

Hem d’ensenyar als nostres fills a conèixer els seus genitals i també el concepte de INTIMITAT, hi han zones que NOMÉS ells o qui ells vulguin han de tocar.

 

Tenen el DRET de dir no a qualsevol contacte físic…. Si no volen fer petons o abraçades a algú que no en facin. Que en casos pràctics vegin que si diuen que NO els adults els fan cas i tenen el recolzament dels pares.

 

Evitar la paraula SECRET, cap al papa i la mama no hi han secrets, les coses es parlen i s’expliquen les bones i les dolentes. Els pares hem de ser un exemple explicant també coses que ens passen i no ens agraden.

 

Ajuntem aquestes tres premisses i ja tenim una petita instrucció …. NINGÚ t’ha de tocar si tu no vols, ho has de dir en fort que ho senti tothom. I venir a explicar-ho al papa o la mama que nosaltres t’ajudarem a que no torni a passar.

no al abus sexual

 

Aixequem les orelles i investiguem….

 

  • quan un adult o adolescent prefereix jugar amb nens que amb gent de al seva edat….
  • quan el nostre fill/a el seu millor amic/amiga és un adult…
  • canvis d’humor, retraïment, ansietat (i masturbació compulsiva per calmar-se) la sensació de que ja no és ell/a
  • malsons, pors
  • juga a jocs sexuals “estranys”. Més enllà del papa i mama i estirar-se un sobre l’altre vestits o mirar-se o remenar genitals entre nens de la mateixa edat.

 

 

En cas de que hi hagin sospites (no fa falta que ho sapigueu segur sols que creieu que hi ha possibilitats i que algú especialitzat ho hauria de valorar). Poseu-vos en contacte amb el Departament Atenció Infància;

Infància Respon: 116 111

Infància Respon és el programa d’actuacions amb què la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Treballa per prevenir i detectar els maltractaments d’infants i adolescents. Inclou un servei públic d’atenció telefònica gratuïta i permanent que funciona vint-i-quatre hores al dia els 365 dies de l’any.

 

També hi ha associació de gent abusada, realitzen cursos, activitats, suport….

http://www.fbernadet.org/

 

Marina Castro

Sexologa i terapeuta de parella

Consulta a Girona