En aquesta secció es posaran les propostes d'activitats, articles interessants, suggeriments o consells... és un racó per llegir i millorar.

Espero que us agradi

Quan volem realitzar un regal eròtic ens cal uns bon assessorament, per tal d’animaraquestes dates us aconsello una petita excursió a Barcelona a la juguetería peradults Kitsch.

És una botiga amb 30 anys d’experiència i ambsexòlegs atentent al públic, fan visites guiades gratuïtes, xerrades i cursosque us podeu informar i inscriure-us a la seva web

Per qui no vagi a Barcelona també podeu fercompra on-line a www.kitsch.es  a la seva web trobareu informació detalladasobre com escollir una joguina, materials, funcions, consells i desprès cadaarticle és comentat al detall.

Ah ... no us perdeu la seva secció de llibresamb més de 400 títols

Desde Kitsch conjuntament amb la Patricia López del Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella vam editar un prospecte per tal de divulgar la importància del sól pelvià i el us de les boles xineses.

Us poso a +info la informació que conté però si algú volel propspecte que m'escrigui a mcastroleonarte@gmail.com i li envio.

Aquest article està publicat a la web:

http://salud.terra.es/web/mujer/articulo/muestra1.aspx?Id=771

Espero que us agradi

L'orgasme s'ha convertit en un objectiuper a moltes dones, una meta , un motiu per el qual tenir relacions sexuals.Això fa que qualsevol  dificultat alrespecte sigui viscut com un fracàs i provoqui molt de malestar, aquestmalestar impregna tota al sexualitat  afectant la relació de parella. Moltes de lesdificultats o problemes son deguts a una sèrie de idees, mites, comentaris  que al ser erronis fan que agafem com anormalitat el que no ho és i en la comparació concloguem que la nostrasexualitat no és "normal".

Revisem els mites més habituals

-         La dona té varis tipus d'orgasmes, aquestaafirmació és incorrecte l'orgasme es dona a nivell cerebral per aquest motiu espoden tenir orgasmes en somnis eròtics, fantasies...  no s'ha de confondre amb la via per la quals'assoleix el orgasme. Cada persona té unes vies d'estimulació per les quals l'hiés més fàcil arribar a l'orgasme, però això no fa que siguin diferents tipusd'orgasme.

-         En penetració s'ha de tenir orgasmes, es calcula que menys del 20% de les dones poden tenir orgasmes enpenetració a menys que s'estimulin alhora altres vies eròtiques  o que la postura sexual permeti molt de fregamentamb el clítoris. Per tant la "rara" no és qui no pot tenir orgasmes enpenetració.

-         Tota dona és multiorgàsmica, cada persona té unaresposta sexual diferent i no totes les dones desprès de un orgasme en podentenir un altre. En al gràfica podeu veure els diferents tipus de respostasexual; (vermell) dones que  no tenenorgasme però gaudeixen de la relació sexual, (rosa) dones que poden tenir varis orgasmes però de baixa intensitat, (negre)dones que sols poden tenir un sol orgasme, (verd) poden tenir varis orgasmes demajor intensitat... hi haurien tants models com respostes sexuals.

-         L'orgasme perfecte és simultani amb la parella, intentar aconseguir un orgasme simultani és molt difícil ja que cada personaté el seu cicle de resposta i el fet de intentar controlar la Sexualitat labloqueja, per tant deixem com una experiència que si passa molt bé i sinótambé. Té un inconvenient gros llavors no veus gaudir al parella i ladificultat per sincopar els ritmes pot tallar el procés a algun dels dosmembres de la parella

-         La dona que no té orgasmes és frígida, una dona sense orgasmes pot gaudir molt de les relacions sexuals i tenir undesig sexual totalment normal. El plaer i el orgasme no és el mateix.

L'orgasme és la conseqüència de tenir una relaciósexual plaentera, amb l'estimulació adequada, amb uns sentiments de relax,confiança i benestar amb una mateixa i amb la seva parella.

Alguns llibres que en parlen; És encara més el teu sexe . Sylvia deBéjar (edicions 62), Disfrutar el orgasmo.Josepho LoPicolo. (OceanoAmbar). Lossecretos del orgasmo femenino. Lonnie Barbach (MR).

Cursos, Taller orgasme femení (Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella)

Hi ha moments en la vida de totaparella en què la comunicació es fa complicada, com si els seus membresparlessin un llenguatge diferent. Aquesta sensació et pot fer pensar que la tevaparella ja no t’entén, que ja no t’escolta. Totes les parelles travessen malsmoments. La bona comunicació i la bona sintonia es poden recuperar si tots dosteniu ganes de mantenir viva la vostra relació i si treballeu per resoldre lesvostres dificultats.

La comunicació en general és moltcomplexa i encara ho és més en una parella, perquè s’hi barregen elementsemocionals. Això complica especialment el diàleg quan la parella passa permoments de dificultat o de malestar, ja que cada persona aplicarà el seu estatemocional a les paraules que li diu l’altre, interpretant-les en funció del quesent i no en funció del que la parella li està intentant dir en realitat. I ésque hi ha una gran diferència entre el que es pensa, el que es vol transmetre,com es transmet, com arriba aquesta informació al seu destinatari i com aquestentén el que se li ha dit, especialment quan hi ha sentiments importants enjoc.

Deixard’interpretar i començar a escoltar

Quan interpretemles paraules de la nostra parella ens fixem més en el to amb el que l’altre ensdiu les coses que amb el que ens està intentant comunicar en realitat. Si hofem així, serà inevitable que els retrets i els malestars personals acumulatsdurant el temps aflorin a la llum en el pitjor moment. Utilitzarem també un tomés agressiu per expressar aquests sentiments i això provocarà una reacciósimilar a la nostra parella, que es voldrà defensar dels nostres atacsutilitzant la mateixa arma. Això no és gens recomanablei implicarà, inevitablement, que la discussió no acabi bé. Fins i tot que estorni a repetir al cap de poc temps. Cal doncs que suavitzem les converses“pujades de to” fent entendre a la nostra parella per què el que ens ha dit ensha fet mal i, a la vegada, entenent nosaltres el mal que podem haver fet a lanostra parella amb els nostres actes i paraules. Per aconseguir-ho, podemdecidir una data i una hora per continuar la conversa, amb temps suficient perpensar amb calma sobre el problema que tenim. Així podrem expressar, també ambcalma, els nostres sentiments.

També hem dedeixar de pensar que la nostra parella ens coneix tant que pot llegir elsnostres pensaments i saber en tot moment què és el que desitgem i el quenecessitem. Això és impossible. Tenir aquesta concepció fa que ens oblidem dedir el que volem i el que necessitem i que, alhora, ens sentim ferits i ofesosquan l’altre no fa el que nosaltres havíem pensat. Cal que diguem clarament elque esperem de l’altra persona i de la nostra relació. Parlar ens evitarà moltsproblemes i malentesos.

Una frase mai ha de començar amb elsmissatges del tipus “TU has/TU hauries...” o “TU no fas...” perquè és moltprobable que la parella ho interpreti com un retret o com una acusació i querespongui amb un atac per defensar-se. D’aquesta manera el que hauria de seruna conversa per millorar la relació s’acaba convertint en una discussió. Peraixò, per aconseguir que la parella ens escolti, és millor començar la fraseamb un missatge del tipus “Em sento”, perquè d’aquesta manera la parella no essentirà atacada i raonarà per què pot haver-nos fet sentir d’aquesta manera.

Quan hi ha dificultats la comunicacióno és impossible, tot i que és més complicada. Per això cal que els dos membresde la parella estiguin predisposats a escoltar-se i a tornar-se a entendre.Perquè una mala etapa en una relació no implica necessàriament que aquestas’acabi trencant si no es perd l’esperança i si es tenen ganes de resoldre lesdificultats.

Sovint es parla de la parella, peròpoques vegades de com aquesta s’inicia. Hi ha dues manes d’explicar com aquestaparella es forma i com aquesta s’entén. En funció del model que seguim, és adir, en funció de com nosaltres entenem la parella, tindrem un tipus de relacióo un altre.

-         La mitja taronja.-La parella és el complement que necessita una persona, allò que li falta pertal de sentir-se completa. Aquest és el tipus de relació que es representa i essimbolitza en tots els contes de prínceps i princeses, on la princesa ésrescatada i troba el seu autèntic amor.

-         No et necessitoperò vull estar amb tu.- Dues taronges que no es necessiten decideixencompartir part de la seva vida, però mantenint també la seva individualitat. Siho simbolitzéssim amb dues taronges, amb elles faríem un suc que contindria unapart de tots dos.

A partir d’aquí, i en funció de la ideaque tenim de nosaltres mateixos, buscarem algú que cobreixi les nostresmancances o algú amb qui compartir el que som.

En aquest sentit, cal tenir en compteque si busquem algú per completar les nostres mancances és molt fàcil que ensinstal·lem en relacions de dependència on hi ha una desigualtat de poder. I ésque, si un necessita l’altre, aquest altre podria fer un mal ús d’aquestanecessitat i frenar el creixement personal d’aquesta persona. D’altra banda, sibusquem algú amb qui compartir el que som ens trobarem amb relacions d’igualtaton, tot i que hi hagi diferències de personalitat, cap dels dos necessitaràl’altre i, per tant, mai hi haurà una relació de desigualtat o de dependència.

El cert, però, és que la majoria devegades no ens plantegem tantes qüestions. Simplement ens enamorem, comencem asortir i, al cap d’un temps, si la relació funciona, ens casem o anem a viurejunts i, si ho volem, tenim fills. Això ho fem sense pensar amb quin tipus depersona podem tenir una bona vida, és a dir, quina personalitat, emocionalitato manera de fer volem que tingui.

Potser per això sempre que parlod’aquest tema amb trobo amb el comentari de “Uff! El que m’estàs explicant ésmolt fred, el que compta és l’amor!”

Però l’amor i l’enamorament sóndiferents: l’enamorament t’encega i dura poc temps, i l’amor implica unaacceptació de l’altre TAL I COM ÉS.

Per això cal que quan ens enamorem ensplantegem algunes qüestions, per poder decidir si aquest enamorament pot o noconvertir-se en amor. D’aquesta manera evitarem passar per situacions que ensfaran patir quan la relació no funcioni. La majoria de persones tenen una ideamolt clara del tipus d’habitatge on els agradaria viure, però poques personess’han plantejat el mateix sobre una parella més enllà de l’enamorament. Peròcal tenir en compte que l’enamorament és breu i que, si no seguim la relacióper inèrcia, al final se’ns plantejaran una sèrie de qüestions com ara:

Què valoro de l’altre?

Puc acceptar-lo tal i com és?

Tenim prou coses en comú?

El nostre projecte és compartit?

La majoria d’aquests dubtes esplantegen quan la relació no va bé però seria molt més sa formular-se’ls abans.Cal que valorem què passarà si l’enamorament es converteix en amor, és a dir,quin tipus de relació mantindrem amb aquesta persona si continuem endavant.

Tenir un fill hauria de ser sempre unadecisió consensuada entre els dos membres de la parella, el resultat d’una unióferma i segura. En algunes ocasions es tenen fills per unir la parella i el resultatés justament el contrari. I és que els fills poden fer que aquesta relaciótrontolli i que acabi trencant-se si no és prou sòlida. Si dos no estan béentre ells, el tercer complica encara més la seva relació.

Cada persona segueix el riu de la sevavida, construint el seu estil de vaixell per seguir un rumb concret. En aquestviatge, amb sort trobarà un altre vaixell que segueix la mateixa ruta i,després de navegar plegats, potser decidiran compartir un sol vaixell percomençar un viatge de parella. Perquè això funcioni, però, els dos capitans hand’estar en igualtat de condicions, el viatge ha de ser consensuat i el viatgeha de fer-se conjuntament, amb la mirada fixada en el futur. Si es compleixenaquestes condicions, potser decidiran ampliar el vaixell de parella iconvidar-hi un fill durant uns quants anys. Ell hi serà un temps, però despréscaldrà que es construeixi el seu propi vaixell amb el que hagi après durant elseu viatge amb els pares.

Cal tenir en compte que l’arribadad’aquest fill complica el viatge de parella perquè, a banda de tenir cura delfill, si no volen que el vaixell es deteriori i s’enfonsi, també hauran decontinuar cuidant, mantenint i reparant el seu vaixell de parella, compartintencara el pont de comandament, el rumb i l’emoció.

En aquest tram del viatge en el que hiha un fill la majoria de parelles es reparteixen les tasques. S’estableix un“cuidador” principal, que es submergeix en el ritme del nouvingut, en les sevesnecessitats i en el seu benestar. Aquesta immersió, però, provoca una pèrduadel jo, ja les necessitats pròpies queden en un segon pla, fins al punt que,sovint, no es reconeixen. I això acostuma a notar-se en la sexualitat: aquestapersona té menys ganes de mantenir relacions sexuals o no vol tenir-se fins quetotes les coses “importants” no estan del tot enllestides, perquè fins llavorsno es pot “concentrar”. El problema, però, és que tot acostuma a ser mésimportant que això. I per aquest motiu és necessari que la parella sedueixi imimi a qui fa de cuidador sense pressionar, entenent que no totes lesinteraccions eròtiques han d’acabar en un acte sexual i en una penetració.

En aquests casos el que passa és que elcentre d’atenció del cuidador principal ja no és la seva parella, sinó elnouvingut. El fill ocupa totsels seus pensaments, preocupacions i neguits. I això és normal, però això sovint també implica un declivi de la relaciósi els dos membres de la parella no prenen consciència dels riscos que comportabolcar-se només en el fill i oblidar-se de tenir cura d’un mateix i de larelació de parella.

Mantenir aquesta relació ha d’incloureels tres aspectes bàsics que, a un o altre nivell, tota parella comparteix.Aquests són el compromís, és a dir, el pacte d’unió, la intimitat i la passió,és a dir, la sexualitat i l’afectivitat.

El nivell passional és el més fàcil deperdre pel camí, ja que el cansament i els nervis dels primers anys de vida delfill poden degenerar ràpidament la sexualitat. Però hem de recordar que lasexualitat, que és una mostra d’unió de la parella, va més enllà del sexe. Notota relació eròtica ha de ser sexual, ni tota relació sexual ha d’estarenfocada a la penetració. Tenir una amplitud de conceptes pel que fa a lasexualitat farà que siguem capaços de trobar una alternativa favorable a cadasituació.

Quanes sen parlar de la rutina sovint porta una càrrega negativa, es sentencomentaris que assimilen rutina a avorriment, falta de imaginació, a monotonia,falta de passió, moment de canviar de parella… Saber perquè és dona la rutina ila seva importància ens ajudarà a integrar aquest aspecte de la sexualitat ambnormalitat i buscar solucions quan sigui necessari.

Totapersona necessita unes rutines que li permetin actuar de manera relaxada, amb alliberamentde no haver d’estar pensant ara què s’ha de fer, on, quan, com… no sols en elsexe sinó en tots els àmbits de la vida.

Pertant el que la rutina és avorriments  éssols cert en una part, en l’àmbit de la sexualitat és necessària i normal uncert grau de rutina.

Podemtenir rutina quan dos persones es coneixen, saben el que agrada un de l’altre iaquest no és un problema, el que converteix la rutina en un problema es el mantenimentcontinuat i repetitiu d’aquesta realitat.

Si cada un sap el que a l’altre li agrada perquèinnovar?¿?¿?¿?

Lamonotonia s’instal·la de manera molt similar al que passaria amb el menjar; sijo sé que a la meva parella li agrada molt la paella faré paella, el problema ésquan portem molt de temps menjant només paella, per bona que sigui la sevarepetició és el que resulta pesat.

Peròhaver de pensar i crear una recepta nova per cada dia és estressant, no fafalta que sapiguem i fem tots els trucs sexuals de tots el llibres ni totes lespostures del kamasutra  (si no etsgimnasta és impossible)  seria qüestió detrobar un equilibri entre els dies que anem a lo segur i els dies que es fan experimentsi s’innova.

Totasituació en algun moment de al parella va ser una innovació que desprès vaquedar fixada dins el patró, però amb el temps dins de la parella deixem deinnovar ja que hem provat 3 o 4 coses i fem el que ens va convèncer més als dosi passat un temps ja no ens atrevim a proposar noves coses…. Si li dic de fer qualsevolactivitat es pensarà que no disfruto, que d’on he tret aquesta idea, que noestic content/a de la nostra sexualitat…. Tots aquests pensaments bloquegen elcrear, alliberar-se i cohibeixen les converses sexuals.

La responsabilitatdel plaer hauria de ser compartida si un sempre és el que proposa, busca,innova, pregunta a la parella coses que li agraden acaba produint-se undesencant, la sensació de que té una feina que és la d’estirar de l’altreenlloc de una diversió de compartir amb l’altre i que els dos estiren lasexualitat. Compartir la sexualitat implica parlar d’ella, coneixre’s un mateixper poder explicar a l’altre el que a un li agrada, compartir els neguits,pors, inseguretats … i sobretot fer-se cada un responsable de intentar millorarla seva pròpia sexualitat  per tal de queno recaigui en els espatlles de l’altre .

Nos’ha de innovar cada dia, ni cada vegada el sexe  ha de ser espectacular simplement ha de serde tant en tant variat o especial, així els dos membres poden notar que un estàamb l’altre i sent emocions al estar junts no sols costum.

Parlarde què agrada quan, com i què agradaria variar o canviar és un bon inici permillorar la nostra vida sexual en parella. Anim’s!!!!!

La majoria de la gent intueix que el sexe ésimportant en una relació de parella però també que no és l’únic que fa que dospersones estiguin juntes com a parella. Aquest tema és le típic que esdiscuteix tot fent un cafè fins que ens trobem en la situació de que el sexe ésun problema llavors ja no és una qüestió teòrica passa a ser el nostre dia adia.

Hi ha molts problemes sexuals, alguns d’ellsserien:la falta de desig, ejaculació precoç, dolor en la penetració (dispareunia),disfunció erèctil,  impossibilitat depenetrar (vaginisme), dificultats en l’excitació... i altres més subtils comsentiments de culpabilitat, malestar, pors, ràbia, incomoditat... totesaquestes situacions impedeixen que la parella pugui gaudir de la sexualitat.

Si us preguntés per a què teniu relacionssexuals en la relació de parella què diríeu?

Què aporta la sexualitat a la vostra vida enparella? Com seria la relació si no hi hagués sexualitat? Seria una relació deparella? Què hi faltaria?

La resposta de plaer no conta ja que aquesttema el pot solucionar un mateix de manera fàcil, un altre dia ja parlarem deautoerotisme.

Davant aquestes preguntes hi ha múltiplesrespostes depèn de l’educació que un hagi rebut, el concepte de sexualitat,quines hagin estat les seves experiències, com s’hagi format la relació i a quèes doni importància.... però en la majoria de casos sorgeixen respostes delestil; unió, estimació, complicitat, intimitat, afecte, tranquil·litat,diversió, desig, compenetració...  ialtres factors més personals com autoestima, reduir inseguretats respecte larelació, bon humor, sentir-se estimat....

Per tant ara podem entendre millor per a quèés important el sexe però també que aquestes finalitats es poden obtenir d’altresmaneres no sexuals. Quan tot el que ens aporta la sexualitat a la parella hogaudim sense necessitar el sexe aquest pot desaparèixer a traves de la falta dedesig, un tema molt complex i que succeeix com conseqüència de moltes  situacions.

Quan en una relació hi ha problemes sexualsaquest problema té un efecte bola de neu, generalment comença amb un lleumalestar, una dificultat de compenetració, malentesos.... però va evolucionanta menys que sapiguem posar-hi remei.

Evoluciona fent que cada vegada el problema siguimés greu i vagi afectant altres facetes de la vida de la persona com seriaautoestima, ansietat, malentesos, dubtes de parella,  la comunicació en la relació, tensió en eldia a dia i en les rutines... pot afectar qualsevol àmbit personal i de larelació.

Un problema sexual no és independent de laresta de la vida de la persona i la parella.

Quan una persona té una dificultat i no téeines  suficients per poder resoldre’l calbuscar ajuda per impedir que arrossegui a la resta de les facetes i compliquiel seu tractament.

Al inicid'estudiar la sexualitat els especialistes es van oblidar un dels aspectes mésimportants el desig, posteriorment es va afegir al cicle de la resposta sexualtot i això és un dels grans desconeguts.

Quan parlem dedesig sovint es pensa amb les ganes de fer alguna activitat,  com un motor que ens fa moure.

En realitat eldesig té dos components un actiu i l'altre reactiu.

El sexe i elmenjar s'assemblen molt es pot menjar per necessitat o per plaer igual que enel sexe  i els mecanismes s'assemblenmolt.

Posaré unexemple típic... estem al sofà i al nostra parella ens pregunta si tenim gana i li diem que no, llavors ell torna de la cuinaamb un plat de patates chips i li piquem alguna.... quan se'n dona compte enshem menjat el seu plat i tot enfadat ens diu.... SI tenies gana haver-ho dit i te'n portava per a tu!!!!

Canviem ara lasituació, estem al sofà i sense tenir la sexualitat en la ment i la nostraparella comença a buscar-nos d'una manera que ens sembla atraient i a poc a pocens anem animant... desprès de tenir una relació al parella ens diu; si teniesganes de tenir una relació la podries haver començat o dit!!!!

Si aquestexemple t'ha fet somriure és el que passa a la majoria de dones, una cosa es eldesig actiu que son les ganes de iniciar una activitat i l'altre el desigreactiu que és el que s'activa quan hi ha un estímul adequat.

Què vol dir unestímul adequat ? aquí si que hi ha molta varietat personal hi ha gent que seràque sigui romàntic , eròtic, afectuós, verbal, directe, insinuant, corporal, moltpassional....  I s'ha de tenir presentque no sempre ens ve de gust el mateix i que la nostra parella no té lacapacitat de llegir la ment algunes indicacions no estan de més.

El desig nosorgeix sols en el sexe sinó que es crea i es cuida en la relació de parella,cuidant la relació i creant estímuls que facin despertar el desig.

Si una dona sapquè li desperta el desig no es tracta de que la parella sigui la responsable decrear-lo sinó que una mateixa s'ha de procurar el seu propi desig. 

 http://www.youtube.com/watch?v=DouNqfodLqo