Per ells, del dolor a la impossibilitat (vaginisme)


Amb l’autorització de la Cristina, una clienta molt valenta que està treballant per canviar el seu problema de vaginisme (impossibilitat de penetrar derivat d’una disparèunia, dolor en la penetració). El vaginisme és el reflex involuntari de tancament de l vagina degut a un espasme muscular del sol pelvià. Aquest reflexe és de protecció degut en ocasions a males experiències i en molts altres casos a por o desconeixament de la sexualitat.

Us faig arribar el seu testimoni de com va entrar al problema.

 

Estic a un any de fer-ne 30, sóc molt jove o, no tant segons com es miri. Fins ara, als 29 anys no he  descobert que existeix un petit, o no tant petit, trastorn que ens afecta a algunes dones que es diu vaginisme.

 

Fins ara pensava i m’havien fet creure i, inclús alegrar-me i sentir-me genial de tenir una entrada i una vagina petitona, els nois amb qui havia intentat i/o fet l’amor, sexe, aquí t’agafo i aquí et deixo,… Sempre volien repetir aquestes trobades sexuals amb mi, els encantava, es sentien realitzats, es morien del plaer, s’escorrien molt ràpid pel gran plaer que els donava i, sempre volien Second round & third round &…, i jo era feliç sabent que ells ho eren, que ells em desitjaven, que mai m’havien dit que no en sabia,… jo quan els mirava als ulls després d’haver-ho fet i els hi veia negats em sentia realitzada i contenta PER ELLS.

 

Però, ara, després de la meva darrera parella la meva percepció és una altra, tota aquella “felicitat” era fictícia, era felicitats PER ELLS, per què jo, jo no sentia plaer igual que ells, jo només sentia dolor, un dolor terrible, sentia que a cada trobada perdia la virginitat, una virginitat que ja havia perdut feia 8 anys. Pensar en fer l’amor m’excita, m’excita que em toquin i tocar, m’excita que em diguin paraules boniques i correspondre-les amb els millors desitjos i paraules, però m’horroritza la idea, el moment de la penetració. Tot va com una seda és fantàstic fins aquest moment el moment de màxim plaer  PER A ELLS i el de màxim dolor per a mi, quina casualitat més dolenta, eh?

 

Doncs sí aquest cas, aquest sentiment és més freqüent del que sembla i, ho sé ara que m’han tret la vena dels ulls, que he gosat obrir la caixa de pandora que contenia aquests sentiments d’angoixa, pànic, i plaer PER A ELL.

També sé que tot això és degut a la gran desinformació que tenim del sexe, que  a algunes noies/dones ens han educat per donar plaer als nostres homes i, que per donar-los plaer i no discutir-hi ens oblidem de nosaltres, ens oblidem que també sentim, que també volem i no volem, que tenim veu, que tenim vot dins i fora de les urnes, que per aquesta educació permetem que ens violin, permetem tenir sexe quan no en volem i, que això amb el pas dels anys es tradueix en un trastorn de la vagina, un trastorn que diu que no vol més penis dins seu, un trastorn que t’impedeix tenir sexe i el que és més greu, un trastorn que t’impedeix fer l’amor amb la persona que estimes i t’estima i, que sovint quan detectes el trastorn és tard, la persona que estimes i t’estima, deixa d’estimar-te, per què l’amor s’ha de cuidar, s’ha de vetllar sempre en tots els àmbits i si en descuides un,… la cosa se’n va a norris.

 

Ara als 29 anys, sé que si mai tinc fills i filles no els vull educar igual que m’han educat a mi, en aquest aspecte, en altres aspectes crec que no podia haver estat millor educada. Quan tingui fills els diré que tot s’ha de respectar, que si la teva parella no vol fer l’amor en aquell moment, i tu sí, pots anar al lavabo i masturbar-te pensant en ella, no és maco respectar la persona que estimes i donar-te plaer pensant en ella?

Quan tingui filles els diré, quan la teva parella vulgui tenir sexe o fer-te l’amor i tu en aquell moment no vulguis, mai, mai cedeixis, proposa-li que es masturbi pensant en tu que és un acte plaent per als dos, a tu et respecta i tu no has de fer quelcom que no vols i, si s’enfada? Doncs filla meva, no és un bon noi, no serà mai un bon espòs i, si no et respecta, vols dir que val la pena?

 

Agraïr a la Cristina que m’hagi permés compartir el seu relat, tant dur i íntim.

 

Marina Castro i Leonarte

Terapeuta sexual i de parella

Consulta a Girona i On-line