post abus infantil

És injust (carta d’una dona abusada en l’infància)


Les dades son esfereïdores;

23% de les nenes i un 15% dels nens a Espanya, segons El seminari Europeu per la prevenció del abús sexual a menors en el 1998 resultats presentats per el Dr. Felix López

Sols el 40% rep ajuda. Un 5% dels casos arriba a mans de la policia.

 

Aquesta carta és de una clienta que va patir abusos sexual en l’infància  tinc permís per difondre i ajudar a crear consciència, en el seu cas encara es manté “el secret”.

 

És injust que en el mon hi hagi gent capaç de fer mal, d’abusar d’altres persones. I molt més injust és fer-ho de menors, de nens i nenes indefensos.

El més sobtant de tot és que aquests abusadors ho fan dels infants del seu voltant; germans, familiars, veins, alumnes…. I siguent egoïsta és que m’ho hagin fet a mi i a la meva germana.

És injust que em senti reprimida i avergonyida d’explicar-ho i cridar-ho als quatre vents el que em va fer i com em sento i condiciona la meva vida, mentre ell segueix la seva vida tan feliçment.

Una persona que tenia que cuidar-me i protegir-me com a germà gran, i suposo que en algun moment ja ho feia, però va abusar de la meva confiança, va abusar de la meva edat i es va pensar que per ser petita que era no se’m quedaria gravat per sempre més en la memòria.

És injust que a ulls del meu pare ell sigui una gran persona, i que no s’adoni de com és en realitat; una busador, egoista, interessat i per sobre de tot, una mala persona!!!

És injust que després de tants anys ara em senti tan malament.

És injust que ara hagi de plorar tant i seguir fent bona cara quan me’l trobo o celebrem alguna festivitat.

Tot plegat per no fer mal i trencar la nostra família. Tot per no destroçar al meu pare, per no fer sentir culpable la meva mare, per no fer sentir a la seva dona que està amb un monstre i que els seus fills també en podrien ser víctimes.

Tot per no ser egoista i pensar en mi mateixa per fer justicia  a “la mi petita” que ho va patir.

I tot i que moltes vegades penso que hauria de pagar per haver-nos fet mal, el benestar de la família i el no explicar-los la veritat per no fer-los sentir malament em frena i fa menjar-m’ho sola (amb la meva germana també abusada)

 

 

Desgraciadament aqeust cas està prescrit legalment, hi ha una campanya al change per reclamar un canvi de llei per tal de que no prescriguin podeu firmar https://www.change.org/p/los-delitos-sexuales-contra-menores-nunca-deben-prescribir-nohayperd%C3%B3n

 

Per els que sous pares i voleu protegir els fills hi han 3 aspectes claus

  1. Diferenciar secret bó (em fa feliç i es pot guardar) i secret dolent (em fa estar malament i s’ha d’explicar)
  2. Conec els genitals i sols me’ls toco jo per divertir-me. Els adults no m’hi han de tocar
  3. Tinc dret a dir NO ben fort quan no vull que algú em toqui o em faci o fer algo i he de respectar els NO dels altres

 

En aquest post teniu contes per ajudar a explicar els abusos als fills però sobretot per evitar-los.

Per reflexionar-hi…. “Quan fa tant de mal que perefereixo no pensar-hi i per tant no actuo”

 

NO és NO

I si no té edat sempre és NO digui o faci el que faci