Ara prostitucio Marina Castro Sexologia

Col-laboració amb el diari Ara : L’Alt Empordà: com cal gestionar l’impacte de la prostitució


Ara prostitucio

 

http://www.ara.cat/comarquesgironines/LAlt-Emporda-gestionar-limpacte-prostitucio_0_1575442455.html

L’Alt Empordà: com cal gestionar l’impacte de la prostitució

Sexòlegs, pares i mestres parlen dels efectes col·laterals dels prostíbuls de la comarca

Prostitutes, soles o en grup, que s’esperen a peu de carretera, homes que travessen la frontera buscant sexe, escolars que veuen diàriament la cara més sòrdida de la prostitució… Si fos una ficció geopolítica de José Saramago i l’Alt Empordà formés part de Utah, l’escriptor portuguès difícilment desaprofitaria l’ocasió de descriure amb tota mena de detalls la més que probable desesperació de Gary Herbert, governador mormó i ultraconservador d’aquest estat nord-americà, en constatar “la hipersexualització de nens i adolescents” en un entorn “tòxic sexual”.

Però malgrat que el punt de vista de Herbert -acaba de declarar que la pornografia és un problema per a la salut pública i provoca una àmplia gamma de danys socials- no té gaire res a veure amb el dels polítics empordanesos, és obvi que la prostitució també els inquieta, i més encara des que l’enduriment de les penes a França fa preveure un increment significatiu d’aquesta activitat a la comarca.

La nova llei aprovada per París, que preveu sancions d’entre 1.500 i 3.700 euros per als que sol·licitin sexe a canvi de diners, “farà que hi hagi més persones en situacions lamentables exercint la prostitució a la N-II”, pronostica Ferran Roquer, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. També li preocupa que augmenti la demanda als prostíbuls: “Porten associats problemes de seguretat ciutadana, trànsit i consum d’alcohol i drogues”.

El 95% dels clients són francesos

L’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, recorda que el marge d’actuació de l’administració local és limitat i apel·la a la necessitat d’introduir modificacions en la normativa estatal vigent. “El 95% dels clients de la prostitució al municipi són francesos i l’enduriment de la legislació al país veí farà que encara en vinguin més”, pronostica Martínez, que governa en “un dels principals nuclis de la indústria de la prostitució i del tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual a tot Europa”, segons la Fundació Apip-Acam, que assisteix víctimes de l’explotació sexual. “Ens dol que se’ns conegui per això i no per altres aspectes que intentem potenciar, com ara el turisme de natura i memòria”, lamenta l’alcaldessa abans de puntualitzar que l’únic prostíbul del municipi és el Paradise. La resta són a Agullana, Capmany i Llers, però també hi ha moltes dones que treballen a la N-II.

Integració al paisatge quotidià

Més enllà dels beneficis per a perruqueries, perfumeries i restaurants, per als taxistes que transporten les prostitutes i, evidentment, per als prostíbuls i proxenetes, més enllà fins i tot dels problemes descrits per Martínez i Roqué, moltes persones que no tenen res a veure amb aquesta activitat han acabat integrant-la al seu paisatge quotidià. “Hi són, però és com si fossin en un món a part”, reflexiona la Míriam, veïna de la Jonquera i mare d’un nen de set anys. “Quan el meu fill em pregunta què fan aquestes dones allà dretes li dic que estan esperant l’autobús”, confessa. No és una explicació gaire original. “Quasi tots els pares els diuen el mateix”, informa Pere Díaz, director de l’escola Els Dòlmens de Capmany. “No és un tema del qual es parli gaire, però al poble no agrada que siguin a la carretera. Des del govern no es fa res; això s’omple de francesos i cada dos per tres hi ha batudes dels Mossos i actes de violència”, es queixa. Malgrat tot, Díaz remarca que la percepció que es té de la prostitució a l’Alt Empordà no té res a veure amb la que tenen a Utah: “Vivim en una terra de pas i, encara que de vegades som tancats, en això som tolerants”.

Per la seva banda, Dolors Sánchez, directora de l’escola Josep Peñuelas del Río de la Jonquera, apunta: “És un tema delicat i mai no hem trobat la necessitat de parlar-ne a classe, entre altres raons perquè els alumnes ho viuen amb naturalitat; és una situació molt normalitzada i cada família decideix com l’enfoca”. La Rosa, veïna de Llers i mare de dues nenes, admet que li fa “ràbia i pena que siguin a la carretera”. “A les meves filles els dic que aquestes dones venen petons i abraçades a senyors que estan sols”, explica. Cati Mayans, psicòloga figuerenca especialista en teràpia sexual, destaca que “abordar o no aquestes qüestions depèn de cada família; pot ser ben natural o convertir-se en un tabú”. I afegeix: “Tot està relacionat amb la manera com els nanos interioritzen les normes i posen límits als seus actes. Avui dia, independentment del que vegin al carrer, tenen accés a tota mena d’informació a través d’internet”.

“No hi ha cap hipersexualització”

“No crec que es creï un ambient tòxic sexual ni una hipersexualització de nens i adolescents. Els alumnes només veuen les noies que són a la carretera, a vegades lleugeres de roba”, assenyala Laura Espinosa, directora de l’institut de la Jonquera. “N’hi ha que se situen a les rotondes de sortida del poble i d’altres al tram de la N-II comprès entre Capmany i Pont de Molins. Per tant, al nucli urbà no se’n veuen exercint la prostitució o intentant captar clients, a diferència del que passa en capitals com Barcelona o Madrid”, puntualitza. Segons ella, “si comparem els adolescents de la comarca amb els d’altres territoris no hi ha cap diferència; la globalització i internet fan que tinguin molta informació sobre aquest tema”. A l’institut no s’imparteix cap matèria específica en què es parli de prostitució, però sí que han fet “algunes xerrades”. “Aquest curs, l’associació Metges del Món ens ha parlat del tràfic de persones per a explotació sexual”, remarca Espinosa. A banda d’això, el municipi disposa d’un grup de treball en xarxa que, entre altres actuacions, estudia com tractar el tema de la prostitució en les diferents etapes infantils.

El sociòleg Salvador Cardús també descarta que els adolescents empordanesos visquin en un ambient tòxic sexual: “Si amb els anys que fa que les coses són d’aquesta manera ningú no ha notat res d’especial en el comportament dels adolescents i la seva educació i, sobretot, en el seu comportament futur -per exemple, taxes altes de violència de gènere, d’agressions sexuals o d’embarassos no desitjats-, vol dir que aquesta dimensió de la realitat és integrada com un espai de significació no ordinària, no viscuda, integrada en la quotidianitat, com podria ser l’existència d’una caserna militar, un seminari o una presó”.

“A la carretera es barreja tot”

L’escriptor Vicenç Pagès, que retrata el particular microcosmos de la Jonquera a la novel·laDies de frontera, guanyadora del premi Sant Jordi, opina: “La prostitució no és una qüestió estètica sinó moral, tot i que a la carretera es barreja tot i que molta gent en tindria prou que les putes de rostoll, el lumpenproletariat de l’ofici, desapareguessin de l’horitzó. Personalment, trobo que seria millor legalitzar aquest mercat com una opció de persones adultes. Tot i que no sóc un expert, sospito que una prostitució regulada, sense esclaves ni xantatges, perjudicaria les màfies, igual que va succeir amb la llei seca”.

“Em molesta la púrria que baixa de França i que va als prostíbuls, de vegades fa por anar per la N-II”, diu la Mercè, veïna de Capmany. Prefereix no donar el seu cognom, com tots els joves consultats per l’ARA a la recerca de testimonis sobre els efectes de la prostitució al seu entorn. “Diuen que quasi tots els clients són francesos, però en conec més d’un d’aquí que també hi va”, assegura en Roger. “A mi no em molesten gens, m’alegren la vista”, intervé en Marc. “És veritat que al nostre municipi hi ha molta presència de prostitució, però no en el dia a dia del poble”, matisa Rosa Comamala, de l’AMPA de l’escola de Llers.

“La prostitució és una àrea de la sexualitat i caldria posicionar-se respecte d’aquest tema, des de l’escola i des de la família”, sosté la sexòloga gironina Marina Castro. “Se’n parla molt poc, hi ha molt poques famílies que parlin d’aquests temes amb els seus fills”, afegeix. Segons ella, “si no els dius la veritat, els nens fan les seves suposicions”. “Per això -continua-és important explicar-los que una cosa és fer l’amor, tenir relacions amb algú que estimes, i una altra follar per plaer o diversió o fins i tot pagant per falta d’habilitat, de recursos o per no voler complicar-se la vida. I també han de saber que la prostitució pot ser voluntària o forçada, que hi ha gent que l’exerceix sota pressió i això va contra els drets humans”.

Una altra sexòloga, Núria Tió, aprofita el títol i l’inici del llibre de Gemma Lienas Vull ser putaper fer aquesta reflexió: “Si es legalitza la prostitució podria ser que algun dia hi hagués una nena que digués als seus pares: «De gran, vull ser puta». Com Lienas, Tió defensa que cal avançar cap a abolir la prostitució en lloc de legalitzar-la.

“Em vaig enamorar de l’Anita”

En Quim, veí de la Jonquera de 40 anys, dóna un nom fals a canvi de resumir la seva història i vincular-la a l’entorn on ha crescut. “Aniria de putes encara que visqués en qualsevol altre lloc. No crec que veure-les tot sovint a la N-II hi hagi influït gens, més que res perquè sovint les busco a la xarxa”. Fa uns anys, relata, va ser molt ingenu en enamorar-se de l’Anita, una prostituta colombiana que treballava al Lady’s Dallas (Agullana). “Vaig intentar redimir-la, però ella no m’estimava”.